Formularis del Drive
‣
Com funciona aquest formulari
Això és un formulari resum col·laboratiu
Cada fórmula va acompanyada d’una breu explicació sobre què és, la seva utilitat i en quins casos es pot fer servir.
L’objectiu està en que al formulari hi hagi totes les fórmules necessàries per resoldre un examen.
Després a partir d’aquestes se’n genera un document d’Overleaf i el corresponent PDF.
Versió LaTeX
Codi directament
\documentclass[a4paper]{article} \usepackage{lmodern} \usepackage{amssymb,amsmath} \usepackage{ifxetex,ifluatex} \usepackage[dvipsnames]{xcolor} \usepackage[T1]{fontenc} \usepackage[utf8]{inputenc} \usepackage[catalan]{babel} \usepackage[a4paper,bindingoffset=0.2in,% left=0.4in,right=0.4in,top=0.625in,bottom=0.625in,% footskip=.25in]{geometry} \usepackage{graphicx} \setlength{\parindent}{0em} \setlength{\parskip}{0em} \usepackage{multicol} \usepackage{blindtext} \usepackage{hyperref} \usepackage{mathtools} \pagestyle{empty} \setlength{\columnsep}{-4.5cm} \begin{document} \begin{multicols}{2} % \setlength\columnsep{10pt} % Per defecte \raggedcolumns %new code \interlinepenalty=10000 \subsection*{Matemàtiques} \subsubsection*{Combinatòria} \vspace{-0.6em} \scalebox{0.7}{$N=$ partícules, $k=$ nivells d'energia:} \vspace{0.2em} \scalebox{0.7}{dist. $\displaystyle \bar{V}_N^k=k^N $% dist. màx 1 $\displaystyle V_N^k=\frac{k!}{(k-N)!}$} \scalebox{0.7}{dist. inf. estats, $E$ fixada $\displaystyle\bar{C}_N^E=\frac{(n+E-1)!}{E!(E-1)!}$} \scalebox{0.7}{bosons $\displaystyle\bar{C}_N^k=\frac{(k+N-1)!}{N!(k-1)!}$} \scalebox{0.7}{indist. màx 1 $\displaystyle C_N^k=\frac{k!}{N!(k-N)!}$} \scalebox{0.7}{fermions $\displaystyle C_N^{g_sk}=\frac{(g_sk)!}{N!(g_sk-N)!}$} \scalebox{0.7}{n d'un total de N ~$\displaystyle C_n^N=\frac{N!}{n!(N-n)!}$\quad $P_N=N!$} \vspace{-0.8em} \subsubsection*{Aproximacions i límits} \vspace{-0.6em} \scalebox{0.7}{Per $N$ gran} \scalebox{0.7}{$N!\approx\sqrt{2\pi N}\left(\frac{N}{e}\right)^N$} \quad \scalebox{0.7}{$N-1\approx N$} \scalebox{0.7}{$\displaystyle\ln N!\approx N\ln N-N$} \scalebox{0.7}{Per $x\to 0$} \scalebox{0.7}{$\tan x\approx\sin x\approx \sinh x\approx x \qquad e^{x}-1\approx x$} \scalebox{0.7}{$\cos x\approx \cosh x\approx1 $} \scalebox{0.7}{Per $b$ petit} \scalebox{0.7}{$(a+b)^n=\sum_{k=0}^n \binom{n}{k}a^{n-k} b^n=a^n+na^{n-1}b$} \vspace{-0.6em} \subsubsection*{Equivalències} \vspace{-0.8em} \scalebox{0.7}{Funcions hiperbòliques} \scalebox{0.7}{$e^{x}+e^{-x}=2\cosh x \qquad e^{x}-e^{-x}=2\sinh x$} \scalebox{0.7}{Sèrie geomètrica \qquad\qquad~ per $|r| < 1$} \scalebox{0.7}{$\displaystyle \sum_{k=0}^n ar^k=a\frac{1-r^{n+1}}{1-r}\qquad \sum_{k=0}^\infty ar^k=\frac{a}{1-r}$} \vspace{0.3em} \scalebox{0.7}{Sèrie de Taylor per $e^x$} \scalebox{0.7}{$e^x=1+x+\frac{1}{2}x^2+\frac{1}{3!}x^3+\cdots=\displaystyle \sum_{N=0}^\infty \frac{x^N}{N!}$} \scalebox{0.7}{Propietat del binomi de Newton} \scalebox{0.7}{$\sum_{k=0}^n\frac{n!}{k!(n-k)!}a^n=(a+1)^n$} \vspace{-0.6em} \subsubsection*{Funció gamma i integrals gaussianes} \vspace{-0.6em} \scalebox{0.7}{Propietats funció gamma} \scalebox{0.7}{$\Gamma(n+1)=n! \qquad \Gamma(z+1)=z\Gamma(z)$} \scalebox{0.7}{$\Gamma(n+1/2)=\frac{(2n-1)!!}{2^n}\sqrt{\pi}=\frac{(2 n) !}{4^n n !} \sqrt{\pi}$} \scalebox{0.7}{$\Gamma(1/2)=\sqrt{\pi}\qquad \Gamma(3/2)=\frac{\sqrt{\pi}}{2}\qquad \Gamma(5/2)=\frac{3\sqrt{\pi}}{4}$} \scalebox{0.7}{Integrals Gaussianes} \scalebox{0.7}{$\int_0^\infty r^ne^{-ar}dx=\frac{n!}{a^{n+1}} \qquad \int_0^{\infty} r^n e^{-a r^2} dr= \frac{\Gamma\big(\frac{n+1}{2}\big)}{2a^{(n+1) / 2}}$} \vspace{0.3em} \scalebox{0.7}{$\displaystyle \int_{-\infty}^{\infty} x^n e^{-a x^2} dx= \frac{\Gamma\big(\frac{n+1}{2}\big)}{a^{(n+1) / 2}}$\quad si $n$ parell, $0$ si senar} \scalebox{0.7}{Cas més general, canvi de variable $u\equiv x+\frac{b}{2a}$} \scalebox{0.7}{$\small \int_{-\infty}^\infty x^ne^{-(ax^2+bx+c)}dx=e^{\left(\frac{b^2}{4a}-c\right)} \int_{-\infty}^\infty \textstyle \left(u - \frac{b}{2a}\right)^n\displaystyle e^{-a u^2} du$} \vspace{-0.6em} \subsubsection*{Hiperesfera i hipere\lgem ipsoide} \vspace{-0.6em} \scalebox{0.7}{Volum, superfície i closca esfèrica en $N$ dimensions} \scalebox{0.7}{$\displaystyle V_N=\frac{ \big(\sqrt{\pi}\big)^N }{ \Gamma\big(\frac{N}{2}+1\big) }R^N\quad S_N=\frac{2\big(\sqrt{\pi}\big)^N }{\Gamma\big(\frac{N}{2}\big) }R^{N-1} \quad \omega_N=S_N\Delta$} \vspace{0.3em} \scalebox{0.7}{Integrals directes} \scalebox{0.7}{$\int\cdots\int_{\begin{subarray}{c} \\[1em]\mathclap{0\le\sum_{i=1}^N x_i^2\le R^2} \end{subarray}}\prod_{i=1}^N dx_i=V_N\qquad \int\cdots\int_{\begin{subarray}{c} \\[1em]\mathclap{0\le\sum_{i=1}^N x_i^2\le R^2} \end{subarray}}x_i^2\prod_{i=1}^N dx_i=~???$} \vspace{0.3em} \scalebox{0.7}{E\lgem ipse de radis $r_i$ $\to$ Esfera de radi $r$, mateix volum} \scalebox{0.7}{$r=\prod_{i=1}^d r_i^{1/d} \quad\rightarrow\quad r=\sqrt{r_xr_y}\quad \text{,} \quad r=(r_xr_yr_z)^{1/3}$} \vspace{0.3em} \scalebox{0.7}{Sols 1r quadrant, octant.. $\displaystyle \rightarrow$ $\displaystyle\frac{1}{2^d}$} \vspace{-0.6em} \subsubsection*{Integrals de Bose i de Fermi} \vspace{-0.8em} \scalebox{0.7}{No confondre's amb} \scalebox{0.7}{$\int \frac{1}{e^{x}+1} =\int \frac{e^{-x}}{1+e^{-x}} =\ln(1+e^{-x})$} \scalebox{0.7}{Funció zeta de Riemann} \scalebox{0.7}{$\zeta (2)=\frac{\pi^2}{6}\quad \zeta(4)=\frac{\pi^4}{90}\quad \zeta(\frac{3}{2})=2,612...\quad \zeta(3)=1,202...$} \scalebox{0.7}{Funció eta de Dirichlet} \scalebox{0.7}{$\eta(s)=\left(1-2^{1-s}\right) \zeta(s) \quad \eta(1)=\ln 2 \quad \eta(2)=\frac{\pi^2}{12}$} \scalebox{0.7}{Integral de Bose i integral de Fermi} \vspace{0.5em} \scalebox{0.7}{$\displaystyle \int_0^{\infty} \frac{x^{s-1}}{e^x-1} d x=\Gamma(s)\zeta(s)\quad \int_0^{\infty} \frac{x^{s}}{e^x+1} d x=\Gamma(s)\eta(s)$} \subsection*{Llenguatge emprat} \subsubsection*{Distingibilitat} \vspace{-0.6em} Indistingibles: 'independents', 'lliures', 'idèntiques', 'iguals' Distingibles: 'sòlid', 'fixades', 'localitzades', 'diferents' Nota: idèntiques/independents però fixades $\rightarrow $ distingibles \vspace{-0.9em} \subsubsection*{Degeneració i nombres d'ocupació} \vspace{-0.6em} $\epsilon_k$ degenerat si $\ge2$ partícules $n_k=$ nombre d'ocupació $=$ núm. partícules en l'estat $k$ $\langle n_k\rangle=$ promig ocupació estat $k$ $=$ distr. estadística $=$ $\frac{1}{z^{-1}e^{\beta \epsilon_i +a}}$ $E_j$ degenerat si $\ge2$ microestats donen aquell macroestat $\Omega(E_j)=$ degeneració energia $E_j$ $g(\epsilon)d\epsilon=$ núm. de microestats entre $\epsilon$ i $\epsilon+d\epsilon$ \subsection*{Repàs d'ones i física quàntica} \subsubsection*{Ones} \vspace{-0.6em} Ona plana $k=2\pi/\lambda\quad v=\lambda \nu\quad\omega=2\pi\nu=kv$ Ona estacionària fixada pels dos extrems $\lambda=\frac{2L}{N} \rightarrow k=\frac{\pi N}{L}$ Ona electromagnètica $E=pc=h\nu=\hbar\omega \quad p=\frac{h}{\lambda}=\hbar k$ \vspace{-0.9em} \subsubsection*{Física quàntica} \vspace{-0.6em} Ona de matèria $\lambda_{DB}=p/h\quad p=\hbar k$ Partícula lliure $E=p^2/2m=\hbar^2k^2$/2m relació de dispersió \subsection*{Co\lgem ectivitat microcanònica} \subsubsection*{Conceptes bàsics} \vspace{-0.6em} $\Omega(E,N,V)=$ nombre de microestats $\Omega(E_j)=$ núm. microestats amb energia $E_j$ $P_i=1/\Omega$ (equiprobabilitat a priori) $\Omega_\text{indist}=\Omega_\text{dist}/N!$ correcció de Gibbs $S=k_B \ln \Omega$ entropia de Boltzmann \subsubsection*{Relacions termodinàmiques} \vspace{-0.2em} $$ \frac{1}{T}=e\left( \frac{\partial S}{\partial E} \right)_{N,V} \quad \frac{P}{T}=\left( \frac{\partial S}{\partial V} \right)_{E,N} \quad \frac{-\mu}{T}=\left( \frac{\partial S}{\partial N} \right)_{E,V}$$ $$C_V=\left( \frac{\partial E}{\partial T} \right)_{N,V}$$ \subsubsection*{Constants} \vspace{-0.6em} $$\lambda = \sqrt{\frac{h^2}{2\pi mk_B T}} \qquad\quad \beta=\frac{1}{k_BT}$$ ~\\~\\~\\~\\~\\~\\ ~\\~\\~\\~\\~\\~\\ ~\\~\\~\\~\\~\\~\\ ~\\~\\~\\~\\~\\~\\ ~\\~\\~\\~\\~\\~\\ Més informació i versió en LaTeX modificable: \href{https://fisicaubwiki.notion.site/Formulari-FIESTA-479eb9f017614a50a57e3f14535d5eb8}{\underline{[Link]}}. \end{multicols} \end{document}
Matemàtiques necessàries
Combinatòria
Nota
Ens podria semblar a priori que en les fórmules està tot del revès ( i girades).
Això és perquè normalment estem acostumats a pensar en boles i caixes (o agafar boletes d’una bossa on en hi ha un total de ), si més no així ho fèiem a Mètodes I.
Però aquí són els nivells d’energia (caixes) i les partícules (boles).
Aleshores ens cal girar-ho. Si no no tindria sentit, ja que i no es podria calcular.
Microestats possibles
partícules distingibles, cada partícula pot estar en estats diferents i no hi ha restriccions (partícules clàssiques).
partícules distingibles, estats diferents, màxim 1 partícula per estat.
partícules indistingibles, oscil·lador harmònic però energia total fixada . —> Mirar problema 2.5 de la col·lecció.
partícules indistingibles (bosons).
partícules distingibles d’un total de en un estat determinat.
partícules indistingibles, estats diferents i màxim 1 partícula per estat. (Serien fermions si n’ignoréssim l’spin).
La realitat però, és que els fermions sempre tenen spin i per tant sempre en poden haver-hi en un mateix nivell d’energia. Això és equivalent a tenir nivells d’energia.
Aproximació de Stirling
Per suficientment gran es compleix
Funció Gamma
Integrals Gaussianes
Exponent a la 1
Exponent a la 2
Estenent l’interval d’integració
Nota: recordem que si la funció és senar donarà zero (interval simètric)
Per si es complica la cosa, podem fer un canvi de variable
Que ens permet obtenir per exemple
Hiperesfera
Hiperel·lipsoide
Radi per construir una hiperesfera amb el mateix volum que un hiperel·lipsoide de radis
Probabilitat discreta
Sempre treballem amb casos mútuament excloents i exhaustius així que
Si independents
Si condicionats
Distribucions de probabilitat
Nota
També ho podem veure en una notació diferent. Això és perquè en física estadística (equilibri) es compleix .
Sèries
Sèrie geomètrica, és a dir per
Expansió de Taylor per
Aproximació binomi de Newton si és petit
Aproximació binomi de Newton si és gran petit
Funcions hiperbòliques
Funció de Langevin
Límits típics
Per
Per
Funció zeta de Riemann, eta de Dirichlet, i funcions de Bose-Einstein
Per tenim que
On és la funció zeta de Riemann i és la funció eta de Dirichlet.
En general no cal que donem els valors analítics d’aquestes, però per si de cas aquí un llistat de valor particulars.
Valors particulars de i
Si volem, també es poden deixar les integrals en funció de les funcions de Bose Einstein o les integrals de Bose-Einstein .
Llenguatge emprat
Distingibles o Indistingibles
Indistingibles
Si fan servir alguna de les següents paraules
- Independents
- Lliures
- Idèntiques
- Iguals
- Fermions (o Fermi-Dirac)
- Bosons (o Bose-Einstein)
Tenim partícules indistingibles. I haurem de fer servir la correcció de Gibbs en la funció de partició.
Distingibles
Si fan servir alguna de les següents paraules
- Sòlid
- Localitzades
- Fixades
- Diferents
- Maxwell-Boltzmann
Tindrem partícules (o àtoms, molècules, etc.) distingibles.
Nota
Si tenim partícules “idèntiques” o “independents” però es troben localitzades, seguiran sent distingibles.
Si tenim partícules “clàssiques” però “independents” o “lliures” seran indistingibles.
Pregunta: Si tenim un sòlid, sempre seran distingibles?? crec que no
Degeneració
Context de la paraula
En àlgebra lineal degeneració significa que un mateix valor propi té diversos vectors propis associats, i al nombre de vectors propis associats s’anomena ‘grau de degeneració’ o simplement ‘degeneració’ d’aquell valor propi.
En el context de la física estadística o la mecànica quàntica sovint parlem de nivells d’energia i d’estats possibles d’una partícula o sistema.
Si hem cursat mecànica quàntica sabrem que el hamiltonià es pot escriure com una matriu hermítica tal que
En què són les diferents energies que podem obtenir per cada estat del sistema, és a dir els valors propis de .
Direm doncs que aquestes energies o “nivells d’energia” estan degenerats en funció de si hi ha diversos estats del sistema o partícula que es corresponen a aquella energia.
En mecànica quàntica seria per exemple que i tinguessin associades una energia les dues. Aleshores el primer estat excitat del sistema tindria degeneració .
En física estadística seria el nombre de microestats del sistema que donen lloc a la mateixa energia total.
Exemple
Si tenim partícules que cada una pot estar en , quatre () possibles nivells d’energia, haurem de contar els microestats possibles del sistema.
- Per partícules clàssiques tindrem microestats
- Per bosons tindrem microestats
- Per fermions de spin tindríem microestats
- recordem microestats
- Recordem que és el nombre de fermions que poden estar en un mateix nivell d’energia (sense incomplir el principi d’exclusió de Pauli) gràcies al spin.
- Per fermions de spin tindrem microestats
Anem a veure per quins casos un “nivell d’energia” estarà degenerat.
- Per fermions en principi pernsariem que no hi hauria d’haver degeneració, però degut al principi d’exclusió de Pauli per spin poden haver-hi dos fermions en un mateix nivell d’energia, i per tant (excepte en certs nuclis d’estrelles que ara no ens interessa)
Hipòtesis ergòdica, equiprobabilitat a priori i equipartició de l’energia
Hipòtesis ergòdica
Si
- és el valor esperat (promig dins de la col·lectivitat)
- és el valor mig (promig temporal)
La hipòtesis ergòdica afirma que en l’equilibri es compleix
A nivell físic això implica que si li dones suficientment temps el sistema visitarà tots els estats (passarà per tota la superfície de l’hiperel·lipsoide).
Postulat d’equiprobabilitat a priori
El postulat diu que tots els microestats que donen lloc al mateix macroestat són equiprobables.
Teorema d’equipartició de l’energia
Ens diu que en un sistema en equilibri tèrmic, si del hamiltonià ens fixem en els seus graus de llibertat (variables que hi apareixen), i cadascuna hi apareix amb un exponent aquell grau de llibertat contribuirà a com amb .
Per exemple
Recordem, si tenim partícules amb graus de llibertat cadascuna, el sistema té graus de llibertat. Ja que en general en el Hamiltonià les variables hi apareixen de manera quadràtica, normalment si tenim un sistema de partícules amb graus de llibertat cadascuna tindrem
Així doncs per exemple un sistema amb graus de llibertar translacionals, rotacionals i vibracionals tindrà un valor esperat de l’energia .
Nota: Això es complex només en el cas clàssic , quan el nombre d’estats d’energia és discret i finit no es complirà equipartició.
Confinament de les partícules
Si tenim les partícules confinades en un volum , o en una caixa rectangular . O en un pou potencial o . Es donaran alguns casos concrets.
Monoparticular i heteronuclear
Funció monoparticular vol dir considerant , i heteronuclear que la molècula té àtoms diferents ( per exemple).
Col·lectivitat Microcanònica
Entropia de Boltzmann
Sigui el nombre total de microestats associats al macroestat .
Relacions termodinàmiques
Constants
Longitud d’ona tèrmica de De Broglie i factor de Boltzmann
Correcció de Gibbs
Si les partícules són indistingibles
Hamiltonià quàntic
Volum mínim que ocupa un microestat en l’espai de fases (de dimensions).
Nombre de microestats en una regió del volum de l’espai de les fases
Pou de potencial infinit (entre i ). Nivells d’energia discretitzats.
Gas ideal
Col·lectivitat Canònica
Cas general 3D
Si les partícules no interaccionen entre sí —> desacoblat —> factoritza
Si tal que permet que es pugui factoritzar en cada coordenada i moment
A partir d’aquí
Permet simplificar a vegades una expressió
Promig energia en el discret
Relacions termodinàmiques
Per sòlids paramagnètics
Per Langein
Equació d’estat d’un sòlid paramagnètic ideal (Llei de Curie)
Si moment magnètic quantitzat
Entropia gas ideal
Equipartició
“Si per i per tenim que aleshores es compleix equipartició de l’energia.”
Si és un gas ideal en 3D
On no sé pas què és la
Condició d’equilibri
Col·lectivitat Macrocanònica
Notació
—> funció de partició macrocanònica
—> potencial termodinàmic macrocanònic
—> funció de partició canònica
—> fugacitat
General
En què és la fugacitat.
Si indistingibles
Se’n deriva
Equació d’estat
Relacions termodinàmiques
I a partir d’aquí es deriven la resta. O alternativament
Sistema ideal
I considerant les partícules distingibles
Sòlid paramagnètic
Condició d’equilibri
Si distingibles
Mecànica estadística quàntica
Funció de partició gran canònica
B-E (a=-1), F-D (a=1), M-B (a=0). Potencial termodinàmic
Pff
Vale… número d’ocupació
Fluctuacions en el número d’ocupació
Més coses
Aplicacions Canònica (vibracions en sòlids)
Repàs d’ones
El següent s’aplica en sòlids modelats com un sistema d’oscil·ladors harmònics acoblats però independents (només afecten als veïns).
Es pren un sistema de partícules i es considera com a velocitat de propagació de les ones vibracionals la velocitat del so en aquell sòlid .
Equacions bàsiques d’ones
Ones planes
Nota: La freqüència és mentre que la freqüència angular és .
Ones estacionàries
Ona fixada pels dos extrems, separats una longitud . En física estadística és equivalent a una ona amb freqüències entre i .
Tenim també que la relació de dispersió és
Epaa, però és quan parlem de l’energia associada a la llum (fotons). L’energia associada a oscil·ladors harmònics quàntics (per exemple) és en canvi
Com afecta això a la relació de dispersió?
Densitats d’estats (sòlid 3D) d’Einstein
Densitats d’estats (sòlid 3D) de Debye
Temperatures característiques
Vibracions i rotacions desacoblades
Oscil·lador harmònic quàntic 1D (vibracions)
Gràfic en funció de
De nou per estem en el límit clàssic —> es compleix equipartició
Rotacions
Degeneració
T grans —> equipartició —>
Per T moderades —> taylor
Resum gas molècules diatòmiques
Vibracions
Rotacions
- Per —> Vibracions i rotacions congelades —>
- Per —> Vibracions congelades —>
- Per —> totes activades —>
Vibracions en sòlids cristalins
són les freqüències de vibració dels modes normals.
Model d’Einstein
Tots la mateixa freqüència
Per tenim que
Model de Debye
On
Tenim que
Aplicacions Fermi-Dirac (gas d’electrons)
Aplicacions Bose-Einstein (gas de fotons, gas ideal, condensació de Bose-Einstein)
Gràfiques i més gràfiques
Magatzem
PDF gràfiques Clàudia Embed
Agafar el llibre de l’Ortín i anar una a una mirant quines gràfiques són interessants. Després el mateix amb la col·lecció de problemes resolts. I finalment amb els exàmens d’anys anteriors. :) I després d’aquests fer una sel·lecció per posar al formulari, i generar-les amb python o similar (o curves de Bezier simplement).
O…. Amb Tikz (latex) i indiques els punts importants amb curves de Bezier!
A la que tinguis un model de gràfica serà simplement canviar-ne els punts.
O loko, més senzill, fes-ho amb il·lustrator, o simplement amb el Paint.
o geogebra, mira.
Q4 Juny 2022
Típiques
Nombre d’ocupació mitjà de l’estat fonamental, en funció de
Gas de fotons, en funció de
Rares
Rotor quàntic